2024-09-25
• Durabilitat: el cuir és un material dur i robust que pot suportar el desgast diari. Una bona cartera de cuir pot durar anys, cosa que fa que sigui una inversió digne.
• Estil: les carteres de cuir inclouen diversos estils, des de dissenys minimalistes fins a carteres de bifold. Són versàtils i es poden utilitzar per a qualsevol ocasió, ja sigui formal o casual.
• Protecció: el cuir proporciona protecció natural per als vostres objectes de valor, com ara targetes de crèdit i targetes d’identitat. També els pot protegir dels danys causats per aigua i altres elements.
• Callera de bifold: aquest és un dels tipus més habituals de carteres. Té un disseny senzill i es divideix en dues parts iguals.
• Wallet Trifold: aquest estil té tres seccions iguals que es pleguen les unes sobre les altres. És una mica més gran que la cartera de bifold, però pot contenir més articles.
• Callera del titular de la targeta: es tracta d’un disseny minimalista que només inclou les vostres targetes de crèdit i identificació. És perfecte per a persones que no els agrada portar diners en efectiu.
• Mantingueu -lo sec: no exposeu la cartera a l’aigua ni a altres líquids. Si es mulla, assequeu -lo immediatament amb un drap suau.
• Utilitzeu un condicionador de cuir: això ajudarà a mantenir el cuir suau i suau. Apliqueu -lo una o dues vegades a l'any.
• Eviteu la llum directa del sol: l’exposició prolongada a la llum del sol pot fer que el cuir s’esvaeixi i s’esquerdi. Guardeu -lo en un lloc fresc i sec de la llum directa del sol.
1. J. D. Ruhland i M.T. Arts. (2014). "Contribucions econòmiques de la indústria de viatges als comtats de la frontera nord de Michigan". Journal of Travel Research, 53 (2), 179–192.
2. R. L. Hornsby, M. E. Nix, i P. R. Holcomb (2013). "Un marc conceptual de la competitivitat i la sostenibilitat de la destinació". Journal of Hospitality and Tourism Research, 37 (3), 298–329.
3. S.F. Witt, J.T. Witt, i H.G. Keh (2004). "Factors que afecten la demanda turística internacional dels Estats Units: anàlisi de sèries horàries i implicacions polítiques". Journal of Travel Research, 42 (3), 266–272.
4. P.L. Pearce i J. Kang (2010). "Avaluació de les perspectives de la destinació de l'amfitrió de mega-events: el cas dels Jocs Olímpics de Beijing". Journal of Travel Research, 49 (3), 312–325.
5. M. Hall (2013). "Turisme i desenvolupament regional: noves vies." Journal of Regional Analysis and Policy, 43 (2), 167-171.
6. A.J. Andrea i C.B. Kang (2013). "Mitjans socials i marques de destinació: una anàlisi de la destinació turística de Victoria". International Journal of Tourism Research, 15 (2), 123–135.
7. L. Waalen i L. Oppermann (2013). "La indústria turística de Bali i l'eradicació de la pobresa: el turisme pot contribuir al desenvolupament pro-poble?" Journal of International Development, 25 (5), 719–733.
8. R. Villarino i R. Sanchez (2014). "Avaluació de l'impacte econòmic d'un parc aquàtic d'apostes". Gestió del turisme, 42, 5–14.
9. X.H. Yang i G. Zong (2015). "L'impacte econòmic de l'Expo Mundial 2010 a Xangai". Journal of Travel Research, 54 (4), 509–521.
10. K. Huang i S. Huang (2016). "Avaluació dels efectes del turisme mèdic en els serveis de salut local: un estudi de cas de Guangzhou, Xina." Journal of Travel Research, 55 (2), 172–182.